Elements distribució aigua potable

Aixetes: Son els elements finals de la distribució. Amb elles podem regular la quanta aigua surt i la seva temperatura.

Diposits: El diposit duu un mecanisme que permet el seu ompliment inmediatament despres dels seu buidatge.

Caldera

La caldera es un element comu a totes les cases. En ella te lloc la combustió del gas i l'aprofitament de l'energia generada per escalfar l'aigua.

Plantejament de problemes tecnològics

Per a traduir un problema al llenguatge de la llogica digital és necessari seguir les instruccions següents:

1) Identificar cada element de maniobra (control) amb una variable: La variable tan sols pot adoptar els valors de 0 i 1.

2) Identificar cada actuador amb una funció. Cada funció també prendrà únicament dos valors, depenent dels que adoptin variables. En aquest cas els valors 0 i 1 corresponen a "en moviment" o "parat". Les variables i les funcions que només poden adoptar dos valors s'anomenen variables i funcions lògiques.

3) Elaborar la taula de la veritat dels actuadors. La taula recull tots els valors que pot pendre una funció lògica segons els valors que adoptin les variables lògiques de les quals depén.

4) Expressar algebraicament les funcions lògiques. Al nostre circuit, els valors que pren la funció M es poden obtenir multiplicant "booleanament" els valors que adopten les variables lògiques A i B. Per tant, la funció M es pot expressar així: M=A·B

CONTROL D'UN SISTEMA DOMÒTIC

Es un circuit que conté 3 portes NOT, 15 AND i 4 OR. Si a la casa hi ha presencia a la casa pero no hi ha luminositat ni la finestra esta oberta i fa fred, s'encen la calefacció i la lampara. Si hi ha llum natural nomes s'encen el calefactor.

Tabla Puertas Logicas

  

 

Puertas logicas

S'ha d'instal·lar un sistema de seguretat, compost per uns sensors, una alarma sonora i un circuit de control, en un habitatge. Quan el sistema estigui activat (i aixó es fa tancant un interruptor), ha de sonar un timbre si s'obre qualsevol de les dues finestres de la casa. Quan no ho estigui, el timbre no sonarà encara que s'obri una de les dues finestres. Dissenyarem un circuit electònic digital, utilitzant portes NOT, OR i AND de dues entrades, que formarà part del bloc de control del sistema.

Binario a decimal

Veamos que número decimal es el binario 10101001:

Para averiguarlo se procede de igual forma que con el numero decimal anterior, pero con las bases del sistema binario.

10101001= 1x128 + 0x64 + 1x32 + 0x16 + 1x8 + 0x4 + 0x2 + 1x1= 169

Es decir, el número binario 10101001 es equivalente al número decimal 169.

Para transformar el número decimal 169 a binario debemos dividir-lo entre 2 hasta que sea indivisible.

Àlgebra de Boole

L'àlgebra que va crear el matemàtic anglès George Boole només consta de 2 elements, que s'anomenen digits binaris o bits: El 0 i l'1. L'éxit de la seva àlgebra rau en què:

1. Molts problemes tecnolòngics es poden tradur del nostre sistema numèric decimal a un sistema de 2 nombres.

2. Podem identificar els dígits 0 i 1 amb 2 estats físics diferent. Per exemple, un interruptor obert (0) i un de tancat (1); una bombeta apagada (0) i una encesa (1).

3. Les operacions booleanes de suma, multiplicació i negació es poden dur a terme físicament en circuits electrònics, pneumàtics, hidràulics, etc.

Per començar, observa i respon

Si comparem alguns aparells electrònics de fa uns anys amb els seus equivalents moderns, hi trobarem una diferencia fonamental: les dimensions. Els televisors de tub voluminosos, per exemple, han cedit el lloc a les pantalles d'LCD o de plasma, més estretes i força més lleugeres. Això ha estat possible gràcies a la fabricació de circuits integrats als quals s'integren milions de components.

Activitat 2:
D'aquests aparells, quins penses que poden incorporar circuits elèctrics? Algun d'ells du circuits electrònics? I circuits integrats?

a) Llanterna: Circuit elèctric.




b) Ratolí: Circuit electrònic.

c) Mòvil: Circuit integra.

d) TV: Circuit electrònic.

e) Radio: Circuit electrònic.

f) PDA: Circuit integrat.

g) Torradora: Circuit elèctric.

Components d'un robot

- El sistema mecànic. La seva missio es moure les diferents parts del robot en funcio de les ordres rebudes del sistema de control. Podem identificar-ne diverses parts:
· Peces rígides anomenades baules.
· Articulacions, elements que serveixen d'unió entre 2 peces rigides.
· Actuadors: Elements que transmeten el moviment a les articulacions del robot. El moviment del robot es pot produir de diverses maneres:

- Sistemes pneumatics: Utilitzen aire comprimit.


- Sistemes elèctrics: Fan servir corrent electronic.


- Sistemes hidraulics: Utilitzen circuits d'aigua o oli.
· L'eina: És la part del robot que, finalment, s'encarrega de fer la feina. En una cadena de muntatge d'automovils, per exemple, l'eina pot ser un tornavís, un soldador, una pistola amb pintura.

EXAMEN. ELECTRÒNICA DIGITAL

1. L'ÀLGEBRA DE BOOLE LA FORMEN

 · Dígits binaris 

 · Bits

   

       - Llenguatge binari.

       - Identificació dels dígits amb dos estats físics diferents: interruptor obert o tancat.

       - Les operaciones booleanes es poder dur a terme físicament amb circuits electrònics,               pneumàtics, hidràulics, etc.

    I LES PROPIETATS SEGÜENTS

        · Commutatives.

        · Associatives

        · Distributives

        · L'element negatiu satisfà.

2. PLANTEJAMENT DE PROBLEMES TECNOLÒGICS

- Identificar cada element de maniobre amb una variable.

- Identificar cada actuador amb una funció.

- Elaborar la tabla de veritat dels actuadors.

- Expressar algebraicament les funcions lògiques.

3. EXPRESSA EN EL SISTEMA DECIMAL ELS NOMBRES BINARIS:

1111:

110101:

1101110:

4. EXPRESSA EN EL SISTEMA BINARI ELS NOMBRES DECIMALS:

19:

22:

69:

5. CIRCUITS INTEGRATS

Els circuits integrats o microxip són circuits electrónics miniaturitzats els quals es poden acumular milers de components electrònics encapsulats.

Es caracteritzan perquè:

· Duen a terme operacions lògiques

· Tenen terminals

· S'han d'alimentar

· S'identifiquen amb un nombre grabat. 

Automatismes, robots i control per ordinador

Tot i que és cert que aquestes màquines encara són lluny d'existir, els robots estan molt més a prop nostre del que pensem.

- N'hi ha de ben senzills, com el mecanisme que obre la porta de l'ascensor quean arribem a la   planta sol.licitada (mecanisme de llaç obert); o que no ho son tant, si la porta és capaç de    detectar el pas d'una persona (mecanisme de llaç tancat).

- D'altres són més complexos, com ara les rentadores modernes, que decideixen la quantitat    d'aigua i detergent que han de fer servir segons la quantitat de roba que renten  (automatisme). Si tenim un grup d'automatismes que formen una màquina, aleshores estem    parlant de robots: màquines amb capacitat de prendre diverses decisions simultànies (que  han programat abans) en funció de les dades que reben del seu entorn a través dels sensors.

Factura

La factura és el document emès pel venedor quan es produeix la venda de mercaderies o la prestació de serveis, en el qual s'especifiquen els productes o serveis, les seves característiques i l'import de l'operació.

Instalaciones complementarias

Instalaciones de telefonia

Instalaciones de agua

Instalaciones de alarma

Gas

Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté. A nivell microscòpic un gas es caracteritza pel fet que les seves partícules estan molt separades i la interacció entre elles és molt baixa. Una substància gasosa pot liquar-se per refredament o per compressió, fins a una certa temperatura anomenada temperatura crítica. Per sobre de la temperatura crítica, si comprimim un gas obtindrem un fluid supercrític i no un líquid.


- El butà es pot col·locar dins o fora dels habitatges, pero amb les limitacions que imposa la temperatura. En un ambient fred, la vaporitzacio es molt petita; mentre que si les temperatures son altes es perillos, ja que la pressió augmenta considerablement.

- Els envasos de propa no es poden ubicar a l'interior dels edificis o locals, a causa de la pressio elevada que suporta el gas dins de les bombones. El propa es mes adequat per zones fredes.

- El gas natural s'utilitza sense cap mena de limitació de cabal ni de temperatura.

Aigua

L'organització mundial de la salut estima que al voltant de 1100 milions de persones no tenen acces a un sistema de subministrament d'aigua capaç de prover un minim de 20 litres d'aigua neta per persona i dia ( la capacitat d'un diposit comú) i que 2400 milions no diposen de cap sistema detractament d'aigues brutes.

A les ciutats,l'aigua circula per dues xarxes independents:


- Xarxa de distribució: s'encarrega de la distribucio del'aigua tractada per a consum, anomenada aigua potable. Eel circuit va des dels pantans i els rius fins a le plantes potalitzadores, on l'aigua es tracta per tal que sigui apta  per al consum. .

- Xarxa de sanejament: recull igues que provenen dels residus liquids dels habitatges i eles industries i les  anomnen aigues residuals. el circuit d'aigues residuals va per la xarxa de clavegueres des de les cases fins a  les depuradores i, després als rius o al mar. a les depuradores s'eliminen els microorganismes patògens. 



Cada habitatge també disposa de dos circuits independents. el d'aigua potable comença a l'escomesa particular i d'allà al comptador, amb una clau general de pas. i despres es deriva per canonades fins a la aldera i les aixetes. per altra banda, el d'aigua reisudal arriba fins al clavegueram per baixant general de l'habitatge.

Calefacció

La calefacció és un sistema de climatització que serveix a diversos locals siguin o no d'un habitatge. Si tots els locals són d'una única unitat de consum es diría calefacció individual, si pertanyen a diverses unitats de consum (habitatges o oficines) s'anomena calefacció col·lectiva.

Sol utilitzar-se en edificis d'habitatges. Quan el sistema de calefacció central serveix a diversos edificis, siguin d'habitatges o d'altres usos, com un barri o un poble, es denomina calefacció urbana o de districte.