Un pas més ha estat afrontar l'origen del problema, l'aparició del residu, i intntar combatre'l. L'estratègia de les tres erres ha generat grans expectatives que, a pesar de les dificultats han resultat les més adequades.
- La reducció o minimització de residus busca solucions tècniques per eliminar o reduir la quantitat i la perillositat dels residus que es generen en les indústries o en els prductes fabricats.
- La reutilització fomenta l'hàbit perdut de reaprofitar els productes.
- El reciclatge busca la valorització del residu, que pot reincorporar-se al procés de fabricació del mateix producte o d'altres.
El tractament dels residus municipals
La recollida selectiva en contenidors, amb instal·lació de tres tipus de contenidors.
La recollida selectiva porta a porta estableix dies de recollida específics i separats per als diferents residus esmentats i també per a la fracció orgànica, de manera que la fracció restant queda molt reduïda.
La instal·lació de deixalleries, espais del municipi on es poden dipositar una àmplia gamma de residus que es classifiquen i es porten a les empreses que les tracten.
Els residus es classifiquen de diverses maneres. Una de les principals fa referència a l'origen i possible tractament.
- Residus industrials: són els materials sòlids, gasosos o líquids resultants d'un procés de fabricació, el productor o posseïdor dels quals té voluntat.
https://www.youtube.com/watch?v=bhgWFGfqMJo
- Residus municipals: són els residus generats en el consum domèstic, del comerç o d'oficines o serveis.
https://www.youtube.com/watch?v=ABIdIsh0YQ4
Els equips de protecció han de garantir una protecció adequada de l'operari enfront dels riscos, interferint el mínim en les seves capacitats laborals.
- Equipament del treballador
- Protecció del cap.
- Protecció de la cara i els òrgans sensorials.
- Protecció del cos.
- Protecció de les extremitats.
- Equipament de la maquinària
- L'equipament preventiu interposa barreres er evitar que l'operari entri a la zona de perill.
- L'equipament passiu no evita l'accident, però intenta reduir-ne els efectes.
- L'equipament actiu comprova la possibilitat de tenir l'accident i intenta evitar-lo.
La lluita contra els riscos laborals és un dret dels treballadors i un deure de l'empresa.
La lluita contra els riscos laborals comporta accions paral·leles en diferents fronts.
· Ergonomia del lloc de treball, adaptant-lo a les necessitats tant fisiològiques com psicoògiques dels treballadors.
· Establiment de normes de seguretat sobre les condicions mediambientals, l'ús de materials, maquines i eines i l'ús dels mitjans de protecció.
· Formació del treballador i dels responsables per consciencir dels riscos i de les seves conseqüències, fomentar la capacitat de reconèixer-los i d'establir entre tots normes de prevenció senxilles i clares.
· Desenvolupament de tècniques mèdiques preventives: revisions periòdiques dels treballadors, estudis de salubritat als llocs de treball, etc.
· Estudi de l'organització industrial per fer més eficient la producció, facilitar la feina i reduir la perillositat.
· Desenvolupar la psicologia laboral per afavorir la motivació, el bon ambient de treball, la valoració de la feina que fa cada treballador per aconseguir els objectius comuns de l'empresa, etc.
En un entorn laboral normal, els treballadors venen la seva capacitat de treball a l'empresa que els ha contractat a canvi d'una remuneració econòmica. L'empresa i el treballador destinen una petita part dels diners a la Seguretat Social de l'Estat per cobrir solidàriament la incapacitat laboral dels treballadors.
Quan es produeix una situació d'accident laboral o malaltia professional, es trenca la situació laboral i totes les parts en paguen les conseqüències:
- El treballador incapacitat deixa de cobrar el sou de l'empresa i la Seguretat Social li passa un subsidi.
- L'empresa, per cobrir la baixa, ha de contractar treballadors nous i per tant inexperts, que serán menys eficients, cosa que farà que l'empresa sigui menys rendible.
- L'Estat, a través de la Seguretat Social, ha de pagar el subsidi al treballador afectat i fer-se càrrec del seu tractament mèdic.
Les errades humanes directes són responsables de més del 90% dels accidents. Són conseqüència de l'incompliment de les normes de seguretat per imprudència, ignorància o cansament per part del treballador i del responsable de supervisar-lo.
Les errades tècniques, són provocades per eines o màquines mal dissenyades o amb un manteniment deficient o per unes condicions de treball inadequades.
Un muerto y dos heridos en una explosión en una nave industrial en Ferrol:
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/02/11/galicia/1360587964_788791.html
Muere un trabajador de las minas de Iberpotash aplastado por un vagón:
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/01/23/catalunya/1358943886_925186.html
Muere un albañil al caerse de un andamio
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/01/14/catalunya/1358193885_405757.html
Muere un fotógrafo al retratar a Justin Bieber y su Ferrari:
http://elpais.com/elpais/2013/01/02/gente/1357124607_191425.html
Muere un trabajador tras precipitarse al vacío en Montserrat:
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/10/15/catalunya/1350326917_751359.html
EL RISC LABORAL
El risc laboral es defineix com qualsevol situació de treball que pugui afectar la salut física (danys), la salut mental (trastorns) o la posició social (rebuig) de les persones.
D'entrada podem separar els riscos en dues categories:
- Els riscos evitables són aquells en els quals s'ha pres la mesura correctora desapareixen i no es poden tornar a produir.
- Els riscos no evitables comprenen la resta, és a dir, aquells que no es poden eliminar perquè formen part de la natura del lloc de treball.
CLASSIFICACIÓ DELS RISCOS LABORALS
Els riscos en la seguretat corresponen al concepte clàssic d'accident laboral i, per extensió, també als accidents domèstics.
Els riscos en la higiene corresponen al concepte clàssic de malaltia professional i són conseqüència de la presència d'agents contaminannts al lloc de treball.
Els riscos en l'ergonomia es refereix als problemes que pateix el treballador quan els mètodes, els equips i les condicions de treball no s'adapten a l'anatomia, la fisiologia i la psicolgia de la persona.
Els riscos psicosocials es relacionen amb les condicions de l'organització del treball i afecten la salut de les persones mitjançant mecanismes psicològics o fisiològics.
.jpg)
