ACTIVITAT 28

28. Si vull empènyer un cotxe que pesa 8.000 N per una pujada que té 100 m de longitud i 1 metre d'altura, podré fer-ho si empenyo amb una força de 300 N?


Pla inclinat, tascó i cargol

Pla inclinat

El pla inclinat és una rampa que serveix per elevar càrregues fent menys esforços.


                                                             F · b = R · a

Tascó

El tascó és un pla inclinat doble en el qual la força que s'aplica perpendicular a la base es transmet multiplicada a les cares del tascó.




Cargol

El cargol és un pla inclinat, però enrotllat sobre un cilindre.









Activitats Politges

26. Indica la força que cal fer en cadascun dels casos següents:

a)  

           100 N
                     1000 N



Politges i polispasts

La politja és una palanca de primer grau. Consisteix en una roda de superfície lateral amb forma de canal per on s'introdueix una corda o una corretja.




Un polispast és un conjunt de politges combinades de tal manera que poden elevar un gran pes fent molt poca força.





Activitats

18. La grua de la figura necessita aixecar una plataforma de sacs de ciment que pesa 5.000 N. El contrapès és de 10.000 N i està posat a 5 m de la torre. A quina distància de la torre s'aixecara la plataforma perquè l'estructura no pateixi?


F·Bf = R·BR
5.000·X = 10.000 ·5
Bf = 10.000·5/5.000
Bf = 10 m

Tipus de Palanques

Hi han 3 tipus de palanques:

Palanques de 1º Grau: 
- El punt de suport és entre la força i la resistència. Depenent de la longitud dels braços, la foça serà més gran o igual que la resistència.



Palanques de 2º Grau:
- La resistència és entre el punt de suport i la força. Aquestes palanques tenen avantatge mecànic; és a dir, aplicant poca força es venç una gran resistència.



Palanques de 3º Grau:
- La força és entre el punt de suport i la resistència. Aquestes palanques tenen desavantatge mecànic. A canvi d'aplicar molta força podem moure ràpidament poca resistència.


ACTIVITATS

1. Fes una taula d’aparell elèctrics que utilitzes cada dia , diferenciant els de corrent continnu i els de corrent altern.



Gráfico Energies


Unitats d'energia

· Segons l'origen: fonts renovables o no renovables

- Són fonts renovables les que són inesgotables o que es renoven a un ritme més gran del que es consumeixen.

- Són fonts no renovables les que no es renoven a curt termini i, per tant, s'esgoten.


· Segons l'ús: fonts convencionals o alternatives

- Anomenem fonts convencionals les que proporcionen la majoria de l'energia als diferents països.

- Les fonts no convencionals o alternatives són les que tenen un ús menys estès que les anteriors, tot i que cada vegada guanyen més importància, sobretot en el cas de les energies eòlica i solar.






Formes d'energia

- Energia mecànica: associada al moviment (aixecar la motxilla).

- Energia tèrmica: relacionada amb la temperatura.


- Energia química: associada a reaccions químiques (com la combustió del carbó, per exemple).

- Energia nuclear: procedent de la desintegració de substàncies radioactives.

- Energia radiant: associada a radiacions electromagnètiques (com llum, les microones, etc.)

- Energia elèctrica: relacionada amb càrregues elèctriques en moviment.

Tabla d'unitats d'energia

Ejercicio circuito eléctrico

Calcula la intensidad que circula en un circuito formado por V9 conectado a una resistencia de 10 oms.








I = V/R 
I = 9/10
I = 0.9 A

Commutadors


En ocasions resulten molt útils, ja que al mateix temps que obren un circuit, en tanquen un altre.

Circuitos en serie


Un circuit en serie té tots els elements connectats l'un a continuació de l'altre, com en cadena, de manera que per tots hi circula el mateix corrent elèctric.

Efectes del corrent eléctric

21. Quin efecte elèctric s'utilitza en cadascun d'aquests aparells?


a) Planxa de vapor. Calorifica.


























b) Batedora. Mecanica


























c) Grua electroimant. Magnetica.






















d) Estufa. Calorifica.


























) Rentadora. Mecanica i calorifica.






















f) Assecadora. Mecanica i calorífica.


























g) Cafetera. Calorífica.


























h) Aspiradora. Mecánica


























i) Bombeta.Lluminosa


























j) Torradora. Calorífica.


























k) Ventilador. Mecanica.





























l) Forn. Calorifica.

Les lamparas

Una bombeta d'incandescènciallum d'incandescència, o làmpada d'incandescència, anomenada normalment bombeta és un llum elèctric format per una ampolla de vidre a l'interior del qual hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè, que produeix llum per incandescència en circular-hi corrent elèctric.



Una làmpada LED és una làmpada d'estat sòlid que utilitza díodes emissors de llum (LEDs) com a font lluminosa. Com que la llum capaç d'emetre un LED no és molt elevada, per assolir la intensitat lluminosa similar a les altres làmpades existents com les incandescents o les fluorescents compactes, les làmpades led estan compostes per agrupacions de leds, en major o menor nombre, segons la intensitat lluminosa que es vulgui 
assolir.




La lámpara compacta fluorescente o CFL  es un tipo de lámpara fluorescente que se puede usar con casquillos de rosca Edison normal (E27) o pequeña (E14). También se la conoce como:
  • foco ahorrador 
  • lámpara ahorradora de energía
  • lámpara de luz fría
  • lámpara de bajo consumo
  • bombilla de bajo consumo
  • bombillo ahorrador 
  • ampolleta fluorescente.


Curiosidad:

Una curiosidad en el tema de los tipos de lamparas es que existe una lampara que se puede encontrar en California que lleva encendida mas de 100 años. Para ser mas exactos, lleva unos 110 años encendida.





GENERADORS

SÍMBOL:



GENERADORS:

- Piles

- Bateries
- Dinamo



FUNCIÓ:

Generen electricitat. Transformen l'energia química en energia eléctrica. Tenen un pol positiu i un pol negatiu




Filatura i tissatge

El tissatge es el proces d'elaboració de teixits i peces de roba a partir de fils.

Els fils d'ordit, disposats longitudinalment, que determinen la llargada

Les propietats de les fibres textils

Les propietats principals que poden tenir les fibres són: l'elasticitat, la resistència al desgast, la llargada, el gruix, la higroscopicitat -el grau d'absorció de l'aigua-, la resistència al foc, l'aïllament tèrmic i el pes específic.

LES FIBRES NATURALS

Les fibres d'origen vegetal estan formades principalment per celul·losa i poden precedir de les llavors, com el cotó i el miraguà; de les tiges, com el lli, el jute i el cànem; de les fulles com el sisal, el rami o l'espart, o del fruit com la fibra del cocoter.

Les fibres d'origen animal estan formades per substàncies a base de proteïnes i es poden obtenir de la llana d'ovelles i moltons; de pèls de cabra, de conill d'angora, d'alpaca, de vicunya i de camell; i de la seda dels capolls de cucs de seda.

Les fibres d'origen mineral s'obtenen de la descomposició de certes roques, com l'amiant; de metalls dúctils, com l'or i plata, i del vidre tractat a temperatures elevades.

Per començar....

En aquesta unitat coneixerem les primeres materies que sutilitzen en la fabricació de vestits. Veurem com es filen les fibres i quines caracteristiques tenen. També descobrirem els processos i les màquines que han permès l'evolució dels teixits. Un cop acabada, veuràs la roba amb uns altres ulls: nomès com a peces pervestir i lluir, sinó com un reflex de la capacitat tècnica actual

L'envasament

- L'envàs és un recipient en contacte directe amb el producte, que el protegeix de condicions extremes adverses com ara cops, ambients agressius o microorganismes contaminants, que el puguin alterar, alhora que facilita la detecció de manipulacions fraudulentes.

- L'embalatge és el recipient que facilita el transport i protegeix l'envàs de danys físics.

- L'envasament s'efectua al final del procès d'elaboració en les indústries alimentàries. També el fan els magatzems d'envasament i distribució, que reben els aliments frescos o elaborats i, sense transformar-los, els condicionen, reenvasen i comercialitzen als punts de consum.



Els tractaments químics

Un conservant és una substància química natural o sintetitzada que frena o destrueix els microorganismes presents en un aliment.

- La sal és un conservant que augmenta la salinitat de l'aigua de l'aliment per impedir que els microorganismes en disposin.

- El sucre actua de manera similar a la sal: limita l'acces dels microorganismes a l'aigua i se sol combinar amb mètodes físics.

- El fumatge és un tractament que conserva l'aliment gràcies a la introducció de substàncies antimicrobianes presents en el fum, juntament amb l'efecte tèrmic i d'assecatge.

Els tractaments frigorífics

La propietat organolèptica és el conjunt de trets sensorials de color, forma, aroma, gust i textura que fa

L'aqüicultura

Les plataformes de cria de mol·luscs aprofiten el sedentarisme d'espècies que s'implanten en llargues bosses de malla, perquè creixen com en el seu medi natural, però estan controlades i són molt més fàcils de capturar.


Les piscifactories són instal·lacions a terra que fan la cria, la selecció i l'engreix de peixos d'aigua dolça, com el salmó i la truita, disposats en piscines segons l'edat.



La pesca i l'aqüicultura

- La pesca es encara una activitat de captura de productes del mar i aigües continentals, ja que, fins ara, l'esser   humà no ha pogut dominar el medi de producció i només n'ha pogut millorar les tècniques de captura.




- Pesca esportiva

És una pesca d'aficionat amb llicència, des de la costa o una embarcació, únicament per al consum propi


- Pesca professional

Els pescadors d'ofici disposen






La ramaderia

La ramaderia és el conjunt de tècniques d'explotació de bestiar per obtenir les primeres matèries animals bàsiques per a l'alimentació humana i per a la indústria.

El bestiar equí:










El bestiar oví i caprí:







El bestiar porci:








L'aviram:










Tècniques de conreu

Els adobs són substàncies que contenen els elements essencials (bàsicament nitrogen, fòsfor i potassi) que la planta necessita per formar la seva estructura. La base pot ser orgànica, com ara els fems de granja, o inorgànica, com els adobs quimics.




El guaret és una tecnica antiga que deixava reposar la terra durant un any després de conrear-la d'1 a 3 anys; això permetia que la terra recuperés la fertilitat de manera natural.




El monocultiu és una tècnica que consisteix a conrear sempre la mateixa planta.