Obtenció de la fusta


Tala dels arbres. Es fa a mà, amb destrals i serres, o bé amb serres mecàniques. Un cop talat l'arbre s'eliminen l'escorça i les branques.Els troncs es transporten a la serradora per carretera, ferrocarril o vies d'aigua. (Normalment, la fusta és menys densa que l'aigua i flota; per aquest motiu s'aprofita el corrent de l'aigua per transportar els troncs.)





Manufactura de la fusta. En aquesta fase es treu l'escorça del tronc (si en té) i després es talla el tronc longitudinalment amb serres verticals de vaivé o serres circulars. D'aquest procés se n'obtenen taulers, taulons, xapes, fulloles i llistons.


Assecatge. S'apilen les fustes de manera que quedin separades de terra i entre elles perquè hi circuli l'aire. Es pot accelerar el procés amb aire calent.

Distribució cap a les ebenisteries, fusteries i fàbriques. La indústria de la fusta elabora l'objecte final amb els taulons naturals. Les branques i l'escorça serveixen per fabricar fustes i taulons artificials. L'escorça també es pot fer servir en la jardineria o com a combustible.

Classificació dels materials

CLASSIFICACIÓ DELS MATERIALS

Materials naturals: són els que bes troven a la natura, com ara el cotó, la fusta i el coure.

Materials sintètics: són els creats per l’ésser humà a partir de materials naturals com, per exemple, el formigó, el vidre, el paper i el cartró, i els plàstics.


ALTRES MATERIALS

En alguns casos necessitem combinar les propietats de diversos tipus de materials en un de sol, i per això es fan servir materials compostos. Un exemple de material compost és el tetrabrick, que està format per capes de material plàstic, cartró i alumini. El plàstic fa que sigui impermeable, el cartró aporta resistència i aïllament i l'alumini conserva els aliments perquè no deixa passar la llum.


L’aglomerat i el contraplacat són materials compostos que farem servir al taller. Es fabriquen amb cola, a partir de làmines (contraplacat) o d’encenalls i restes de fusta (aglomerat).



La goma d’enganxar termofusible és molt útil al taller de tecnología. Es tracta d’un material adhesiu que s’aplica escalfant-lo amb una eina anomenada pistola.



També hi ha fibres d’origen mineral, com ara la fibra de vidre, que aporta resistència a alguns plàstics i dóna lloc a materials molt resistents i lleugers que es fan servir per fabricar raquetes i bicicletes.








La fibra òptica és el material de les telecomunicacions del segle XXI, perquè pot transmetre molta més información i més rapidament que el cable de coure. És un fil de gruix d’un cabell format per dos vidres diferents d’una gran puresa. L’un conté l’altre.