ACTIVITATS

34. L'equip d'un busejador utilitza diferents plàstics. Relaciona'ls amb les característiques que els fan apropiats per a l'aplicació.





Aletes de polietilè - Flexible i sura a l'aigua.
Ulleres de policarbonat - Transparent i resistent a l'impacte.
Vestit de neoprè - Flexible i aïllant tèrmic
Tubs per respirar de cautxú - Flexible i resistent a la pressió.
Armilla inflable de niló - Teixit resistent


38. Indica quin és el cicle de vida d'una ampolla de detergent des de l'obtenció de les matèries primeres fins a convertir-se en un folre polar.

Botes: Poliamide

Esquís: Fibra de carbó

Pals: Resina de poliester

Granota: Nilò

Guants: Poliester

Ulleres: Policarbonat 

Gorra: Poliester

Treball amb plàstics al taller

Marcar


Els talls i els plecs de les planxes es poden marcar amb un llapis tou o amb un retolador de tinta indeleble.

Subjectar

Per subjectar el material s'utilitzen les eines tradicionals: el serjant o el cargol de banc.

Tallar

Plàstics tous i prims: tisores o cúter.

Planxes gruixudes: la serra d'arc.

Plàstics trencadissos: eines per a metall.

Plàstic expandit: ganiveta, serra de metalls, fil metal·lic calent.

Foradar

Si la planxa és prima, s'utilitza el filaberquí.

Desbastar 

Llimes: Les que es fan servir per a fusta ens serveixen.

Llimes de paper de carbur: Es tracta de carbur de silicona, un abrasiu sintètic de color gris, sobre una base de paper impermeable.

Doblegar i corbar

S'utilitza un escalfador elèctric o un assecador d'aire calent.

Acabar 

Si volem pintar polietilè o propilè , hem d'aplicar  abans una capa de cola blanca diluïda perquè la pintura agafi.

Unir

Jclic plastics

Fibres Tèxtils

Plàstics elastòmers

Plàstics termostables

Plàstics termoplàstics

Propietats dels plàstics

Conductivitat eléctrica. Els plàstics són mals conductors de l'electricitat.

Conductivitat tèrmica. Els plàstics tenen una conductivitat tèrmica baixa.

Resistència mecànica. Els plàstics són molt resistents, si se'n te en compte a más lleugeresa.

Que es un plastic?

 En general, el plàstic és un material flexible, resistent, poc pesant i aïllant de l'ectricitat i de la calor.

Les molecules es junten  amb les macromolecules que formen els monomers que junts, formen els polimers.

PLÀSTIC

1. Quines tecniques s'han fet servir per aconseguir els següents objectes?

Ampolla: bufatge
Bossa de deixalles: laminatge
Ouera: modelatge per pressió

ACTIVITATS

Exercici dos de simuloació de xapa:

Subjectar i doblegar

Cargol de taula.

Alicates

Mesurar i marcar

La regla d'acer s'utilitza per mesurar.

La punta de traçar és d'acer temperat per marcar amb més precisió sobre el metall. S'utilitza per marcar.

La bigotera és semblant a un compàs però amb les dues puntes d'acer i amb una rosca que ajusta la distància de separació dels extrems. S'utilitza per mesurar.

Activitats

3. Indica si són certes o falses les afirmacions següents i justifica la resposta.


a) Cert
b) Fals
c) Fals
d) Fals
c) Fals

4. Per què són tan importants els aliatges fèrrics?

Per millorar el seu rendiment.

5. Quina diferència hi ha entre els acers i les fosses?

La cantitat de carboni que tenen.

6. Com afecta el contingut de carboni en els aliatges fèrrics:

Metalls fèrrics

Els metalls fèrrics són el ferro i els seus aliatges.


Ferro dolç: Es considera com a ferro pur; és de color platejat: relé

Acers: Són ductils i maleables: xapes.

Foses: Són menys dúctils  i menys tenaces: motor.

Classificació dels metalls segons l'ús

La majoria dels metalls no s'utilitzen en estat pur sinó en aliatges.

El ferro i els seus aliatges es divideixen en dos grups:

· Metalls fèrrics: corresponen al grup d'aliatges el component principal dels quals és el ferro.

· Metalls no fèrrics: són els metalls purs i els aliatges de metalls que no tenen ferro en la   composició.

Materials metàl·lics

· Bons conductors de la calor: metall

· Bons conductors de l'electricitat: coure

· Resistents perquè suporten molt bé les forces de compressió, tracció o flexió:acer

· Tenaços perquè aguanten els cops sense trencar-se: acer

· Són dúctils i mal·leables perquè tenen una gran plasticitat: alumini.

· Són sòlids a temperatura ambient: mercuri.

· Són relativament económics: acer.

· Són pesats. La densitat és molt elevada comparada amb altres materials: plom.

Pla de treball

En aquesta unitat ...

· Coneixeràs les característiques bàsiques dels metalls.

· Valoraràs la importància dels metalls en la nostra vida pel gra nombre d'aplicacions que tenen.

· Coneixeràs les diferents les diferents formes d'obtenció i fabricació d'objectes metal·lics.

· Valoraràs el reciclatge de metalls com una necessitat per reduir l'impacte sobre el medi ambient.

Les aules de tecnologia

Examen Estructures

Elements d'una estructura

• Fonaments. Totes les estructures necessiten recolzar-se sobre una base resistent. Aquesta base la conformen els fonaments, que solen estar per sota del nivell de terra. La major part d'edificis s'aixequen sobre fonaments de formigó per evitar que s'enfonsin pel propi pes.

• Columnes o pilars. Són barres verticals dissenyades especialment per suportar esforços de compressió.

• Bigues. Són barres horitzontals que estan sotmeses a esforços de flexió. Les diverses plantes d'un edifici se suporten amb bigues.

• Arc. Element amb forma corba que serveix per cobrir un forat entre dos pilars, i que suporta una part de l'estructura descarregant el pes als extrems.

• Tirants. Són cables o barres que suporten esforços de tracció. Poden ser d'acer i serveixen per augmentar la resistència i l'estabilitat d'una estructura.

L'ordinador i els periférics

ACTIVITATS

16. Qué és el que anomenem càrrega? Les forces que actuen sobre una estructura.


17. Digues tres estructures en les quals sigui imprescindible utilitzar tirants.  Ponts, tendes de campanya, gronxador.


18. Per què creus que no es van construir gratacels en l'antiguitat? Perque no hi havien els medis necessaris.


19. Quin element constructiu feien servir els romans per donar estabilitat i alçada a les edificacions? l'arc.


23. Busca una solució perquè la biga d'aquest pont no es deformi per flexió. Posar-hi sota un arc.

26. Els ossos del cos també són estructures. Quina mena d'esforç creus que suporten, generalment, els ossos de les cames? Compressió.

28 Indica el tipus d'esforç que suporta cadascun dels objectes:

a) El pom d'una porta: tracció

b) L'arc de caça: flexió i compressió

c) La punta d'un bolígraf a l'escriure: compressió

d) Els fonaments d'un edifici: compressió

e) Un toravís en collar un cargol: torció

f) Els tirants d'un pont penjant: tracció

h) Els cargols que subjecten un quadre a la pared: compressió

i) El cordill que subjecta una persiana: tracció

j) L'eix que uneix els pedals d'una bibicleta: torció

k) Les bigues d'un pont: flexió

34. Quines són les estructures més grans que coneixes? La torre de Dubai

35. Alguns animals fabriquen estructures. Esmenta'n alguna. Castor, formiga

Tipus d'esforços

Una estructura o un element estan sotmesos a un esforç de tracció quan hi actuen a sobre forces que tendeixen a augmentar-ne la longitud, és a dir, a estirar-los.

Un element o una estructura estan sotmesos a un esforç de compressió quan hi actuen a sobre forces que tendeixen a disminuir-ne la longitud; és a dir, a comprimir-los.

Una estructura o un element estan sotmesos a un esforç de flexió quan les forces o les càrregues tendeixen a doblegar-los.

Un element està sotmès a un esforç de tall o cisalla quan les forces que actuen paral·lelament al sentit de la secció tendeixen a tallar-lo; és a dir, tendeixen a desplaçar una secció respecte a l'altra.

Un element està sotmès a un esforç de torsió quan les forces que hi actuen tendeixen a fer girar una secció respecte a l'altra; es a dir, a retorçar-lo.

Tabla materials

Definició de estructura

Una estructura és un conjunt resistent i estable d'elements capaços de suportar forces i transmetre-les als punts de suport.

Les forces que actuen sobre una estructura s'anomenen càrregues.

Acabar

Acabar

L'operació de l'acabat es fa per protegir la fusta i millorar-ne l'aspecte. És molt important que, abans d'aplicar qualsevol tècnica d'acabat, la superfície de la fusta estigui neta, seca i suau. Qualsevol imperfecció destacarà més amb l'acabat.

• Tintatge de la fusta. Es poden aplicar diferents tints per intensificar el color de la fusta o donar-li el to desitjat. Hi ha diversos tipus de tint, com els tints amb aigua i els tints amb alcohol.

• Els tints amb aigua es venen en forma de pols i es dilueixen en aigua. Són barats i s'han d'aplicar generosament. Triguen molt a assecar-se.

• Els tints amb alcohol se solen comercialitzar en pols o bé líquids, presenten una àmplia gamma de colors i s'assequen ràpidament.

• Altres tècniques en l'acabat amb fusta. Altres tècniques que es fan servir en l'acabat amb fusta són l'envernissat, l'acabat amb cera, l'acabat amb oli i la pintura.

• A l'envernissat es fa servir vernís, que és una barreja de resines amb un dissolvent que s'evapora durant l'assecatge de la peça. En moltes ocasions protegeix la fusta de l'aigua. Es tracta d'un acabat que canvia la sensació tàctil de la fusta.
• L'acabat amb cera se sol fer amb cera d'abelles, que pot portar tint incorporat. S'ha d'aplicar en petites quantitats amb un drap i deixar que s'assequi tot un dia abans d'aplicar la segona capa.
• En l'acabat amb oli el més utilitzat és l'oli de llinosa, tot i que se'n poden utilitzar d'altres, com l'oli danès i el de teca. L'avantatge que presenten tots tres és que mantenen les qualitats al tacte de la fusta i són fàcils de restaurar. S'apliquen fregant la superfície amb un drap amarat d'oli. En les fustes noves cal aplicar-hi diverses capes, però sempre s'ha d'esperar que s'assequi la capa anterior.
• Respecte a la pintura, al mercat hi ha una àmplia varietat de pintures amb aigua o amb dissolvents que, en aplicar-se, cobreixen la fusta amb una pel·lícula.

Unir

Unir

Per unir dues peces de fusta s'utilitzen diverses tècniques que tot seguit estudiarem. Aprendrem a clavar, cargolar, encolar i acoblar.

• Tècnica per clavar. Se subjecta el clau amb els dits i se li donen uns cops suaus fins a introduir-lo una mica. Aleshores es retira la mà i es continua l'operació amb martellades més fortes.

• Tècnica per cargolar. Per enroscar s'ha d'escollir el tornavís adequat a la ranura de la cabota del cargol. S'agafa pel mànec amb una mà i es fa girar en el sentit de les agulles del rellotge. Es pot fer servir un tornavís manual o elèctric.

Cal recordar que si hem de collar un cargol gran la fusta es podria obrir. Per evitar-ho, abans hi hem de fer un forat amb la barrina.

En la fusta hi podem clavar claus, cargols i perns. Els claus poden variar en longitud, gruix i tipus de cabota. Els cargols per a fusta o tirafons són peces de metall de secció cilíndrica que tenen una rosca helicoïdal que acaba en punta i cabotes de formes diverses. Els perns permeten col·locar femelles estàndard o d'orelles. S'utilitzen quan es vol que les unions siguin desmuntables.

• Tècnica per encolar. L'operació d'encolar serveix per unir les peces de fusta mitjançant un compost que s'anomena cola. Aquesta substància s'adhereix a les fibres de la fusta i s'endureix formant una unió estable. Per encolar cal tenir en compte que:

• Les superfícies estiguin ben netes, sense vernís ni pintura.

• Mentre s'assequen, les peces han d'estar sotmeses a pressió. Amb aquesta finalitat podem fer servir serjants o cargols de banc.

• L'excés de cola s'ha de netejar amb un drap humit abans que s'assequi.

• Tècnica per aplicar cola termofusible amb pistola. Podem encolar peces de fusta amb cola termofusible mitjançant una pistola especial. Aquesta pistola té una resistència elèctrica a l'interior que escalfa una barra de cola termofusible. Quan la cola és calenta, es fon i la podem utilitzar. Per dosificar la quantitat de cola, la pistola té un gallet que empeny la barra sòlida de cola.

• Tècnica per acoblar. Aquí tractarem de les unions de les peces de fusta per fer que encaixin l'una en l'altra. Hi ha diversos tipus d'acoblament.

A l'acoblament amb espigues o tacs es marquen uns forats del gruix de l'espiga a les peces que s'han d'unir. Els forats han d'estar separats de la vora i centrats en la peça perquè encaixin perfectament. Les espigues es col·loquen, amb una mica de cola, com a element d'unió entre les dues peces. Per acabar d'encaixar les peces es fa servir un martell. Cal col·locar una peça de fusta o plàstic al punt on s'hagi de colpejar per evitar fer marques a la fusta.