Vistes d' un cotxe

Paraguas hecho a mano.

Escala

Anomenem escala la relació de mida entre les dimensions del dibuix i la mida que té l'objecte real que representa.

L’ús de les escales

Utilitzem escales per:

• Representar objectes massa grans, de manera que reduint-los amb el dibuix càpiguen al paper. Les escales més utilitzades són:

• Per a plànols d'edificis: 1:200, 1:100 i 1:50.
• Per a mapes urbanístics (ciutats, barris): 1:25.000, 1:50.000.

• Representar objectes massa petits, de manera que ampliant-los en el dibuix quedin definits. S'utilitzen sobretot en les peces industrials. Les escales més corrents són 2:1, 10:1, etc.

Acotament

Acotar és donar les dimensions reals de l'objecte sobre un dibuix a escala, encara que el dibuix estigui a una escala determinada.

Metrologia

És la ciència que estudia com prendre mides.

          1m = 10 dm = 100 cm = 1.000 mm 

Vistes ortogonals: sistema dièdric

Un díedre és una de les parts en què queda dividit l'espai quan dos plans es tallen perpendicularment.

La projecció d'un segment. Per projectar un segment n'hi haurà prou a projectar-ne els extrems i unir les dues projeccions, l'horitzontal i la vertical, respectivament.

La projecció d'un volum. Cal seguir el mateix procés que per al segment; és a dir, es projecten els punts principals que formen la peça.

Traçat de línies paral·leles

El transportador d'angles

També rep el nom de goniòmetre. És l'instrument que utilitzem per a mesurar angles. Pot ser semicircular o circular, i està graduat en graus sexagesimals.

Tecnologia del futuro

El compàs

És l'estri que utilitzem per traçar arcs de circumferència o circumferències completes. Té dos braços units per una articulació a la part superior, per on se subjecta.

Joc d'escaire i cartabó

Són els estris que utilitzem per traçar línies rectes. Tenen forma de triangle rectangle (que té un angle de 90º): l'escaire és isòsceles (dos costats són iguals) i el cartabó és del tipus escalè (els tres costats són diferents).


S'utilitzen sempre junts i permeten traçar amb facilitat i precisió línies paral·leles i perpendiculars.


Els cantells de léscaire i cartabóno han d'estar bisellats, per facilitar-ne l'ús, i no és necessari que tinguin graduació. Recorda que per pendre mides és més cómode utilitzar el regle.


Combinant l'escaire i cartabó es poden obtenir angles de 15º, 30º, 45º, 60º, 75º, 90º, 120º, 135º, etc.

Gomes

Les més habituals són gomes elastiques fetes de cautxú. El més important és que no s'embruti el paper.


Com que són autèntiques "esponges", no s'han de tenir a la mà gaire temps, ja que absorbeixen el greix i la suor.


Quan les gomes s'embruten, cal netejar-les fregant sobre un paper a part.

Calculadora

1. Dibuixa una calculadora i acota'n les dimensions segons les normes que acabem de repassar.

Llapis i portamines

El llapis és l'eina de dibuix més bàsica. És un cilindre llarg i prim de grafit (el que sempre has anomenat la mina del llapis) recobert de fusta. Els llapis es classifiquen segons la duresa.
El portamines és similar a un bolígraf però té a l'interior un mecanisme de pinça que permet subjectar una mina i anar treient-la a mesura que es desgasta.
Aquestes mines es classifiquen de la mateixa manera que le del llapis, per la seva duresa, però també pel seu diàmetre. La de 0,5 és la més usual.

Suport gràfic

El paper és el suport més emprat paer dibuixar plànols. Dels molts tipus de paper que hi ha, per al dibuix tècnic utilitzem papers que compleixen determinades condicions de color, lluentor, porositat, gruix i mida.